La casa d’Exercicis de Sant
Ignasi, després convertida
en Casa del Retiro, formava part del
conjunt d’edificis de la Companyia de Jesús malgrat la seva situació a l’altra
banda del carrer Xuclà. Va ser construïda com a casa d’exercicis o de recés i es va poder fer gràcies a almoines. L’edifici va
seguir el mateix estil i formes que el convent i hi destacaven amples corredors
amb voltes. El 1752 van obtenir el permís municipal per a unir la casa amb el
convent, cosa que es va realitzar mitjançant un pont elevat sobre el carrer
Xuclà, a l’alçada del primer pis. La casa d’exercicis i el pont estaven, si fa
no fa, on ara hi ha el carrer del Pintor Fortuny.
La Casa del Retiro al carrer Xuclà, 11 |
Quan
el 1767 Carles III va expulsar els jesuïtes, el bisbat i la corona van acordar
cedir la casa a la Congregació de
l’Esperança per a instal·lar-hi més dignament la Casa del Retiro que fins llavors ocupava una petita casa del carrer
Robadors. Aquesta congregació beneficoreligiosa també havia estat ubicada al
convent de les Penedides i tenia com a finalitat l’acolliment i protecció de les
dones que renunciaven a la vida mundana i a la prostitució a canvi d’entrar al
convent, encara que sense vots. Era, per tant, hereva de les antigues cases de
les Egipcíaques i de la casa de les Penedides, com ja van veure en altres
capítols. Les admeses eren conegudes amb el nom d’Hermanas del Retiro però el poble en deia “la Congregació del pecat
mortal” També vam veure que al convent de les Penedides hi havia un sant Crist
de mida petita que el poble en deia “el sant Crist de les esgarriades”. El
convent va haver de desaparèixer quan es
va obrir el carrer de la Unió.
Sala de Juntes de la Casa del retiro |
Capella de la Casa del retiro |
En
certs moment hi havia més de vint dones que havien deixat la prostitució però
també n’hi havia amb problemes familiars i econòmics i vivien de rentar roba i
de fer altres feines, les més pesades i quedaven lliures per a casar-se o
prendre hàbit, però només al convent de les Penedides. En altres capítols vam
assenyalar com a les Penedides i al convent de les Egipcíaques hi havia també
moltes dones que havien canviat de vida.
L’Esperança
es mantenia del Montepio, que era també una institució benèfica. A final del
segle XIX la institució va entrar en decadència i la solució la va donar
Francesc Moragas i Barret, fundador i primer director de la Caixa de Pensions
per a la Vellesa i d’Estalvi i el 1923 la institució es va fusionar amb la
Caixa de Pensions. S’havia aconseguit que les obres socials nascudes en el si
de la Congregació tinguessin continuïtat.
Recordem
que l’incendi dels grans magatzem El
Siglo, el 1932, emplaçats en part del que havia estat l’antic Col·legi de
Cordelles, va propiciar que les autoritats decidissin, definitivament, que el Carrer
del Pintor Fortuny sortís a la
Rambla però la Casa del Retiro n’era
el darrer obstacle i al cap de tres anys la casa va ser expropiada i
enderrocada. Llavors van traslladar la façana al carrer de la Palma de Sant
Just on actualment encara es pot veure i el carrer del Pintor Fortuny,
finalment, va arribar a la Rambla.
Detall de la façana de la Casa del Retiro al carrer de la Palma de Sant Just |