Introducció I

Per què la tercera muralla?

La ciutat dins l’antic recinte romà estava saturada i s’havia hagut de construir fora muralla. Barcelona en aquells segles havia augmentat molt de població i havien anat creixent viles noves:  vila nova del Pi; vila nova dels Arcs, a l’actual carrer dels Arcs, perquè hi havia un aqüeducte per on entrava aigua a la ciutat; el vilar de sant Pere, sobre el camí continental d’Europa, que travessava el que va ser el barri de sant Cugat, actuals carrers de la Bòria, de Corders i de Carders. La més gran de totes les viles noves va ser la vila nova de Mar, al camí de la platja o camí de mar, que anys a venir va ser el carrer de l’Argenteria.

Cap a l’any 1268, durant el regnat de Jaume I, es va decidir la construcció d’un segon recinte emmurallat. Quan es va acabar aquesta segona muralla, anomenada de Jaume I, la ciutat ja es tornava a trobar ofegada; no hi quedaven espais lliures, o sigui que aquest segon recinte va encerclar totes les edificacions que estaven desprotegides fora de la muralla romana però no va quedar espai lliure per a noves construccions.

Perquè no tornés a passar el mateix, cap al 1377, Pere III el Cerimoniós va començar la construcció d’un tercer recinte que tancaria tot l’espai situat a la dreta de la Rambla, l’actual Raval. Molts nuclis de població havien travessat ja la riera de la Rambla i s’hi havien establert. Llavors el Raval estava poc poblat, només hi havia alguns convents, hospitals i institucions benèfiques i també alguns pagesos amb els seus camps de conreu que es van situar vora dels convents. Aquesta població, en cas d’un atac, estava totalment desprotegida, a més els conreus era important que estiguessin dintre de la ciutat perquè, en un possible setge, la població pogués tenir garantida la supervivència.

Les muralles

Aquesta tercera muralla havia d’acollir el creixement demogràfic i econòmic de la ciutat. Pere III havia establert que a l’interior del recinte d’aquesta Tercera Muralla només s’hi podien fer edificacions destinades a negocis o a habitatges perquè donaven més rendiment econòmic. El primer que va fer, doncs, va ser prohibir l’establiment de convents i de centres hospitalaris i benèfics perquè aquestes institucions, a més de no donar rendiment, s’enduien molts diners de deixes que feien els particulars, i també va prohibir que s’ampliessin els convents ja establers.