Quin va ser el principal
problema amb què toparen el jesuïtes?
El més greu inconvenient amb què toparen els
jesuïtes va ser la parròquia del Pi. És
obvi que la gran quantitat de convents dins el límit de la feligresia minvava
la importància del Pi i per això es van oposar frontalment a l’ambiciós
projecte. El pretext va ser el sistema poc delicat que els mateixos jesuïtes
van fer servir per a fer fora de llurs cases quatre llogaters, com a mínim un
amb taller, que les habitaven. Aquestes cases estaven al lloc que avui ocupen
el vestíbul i els peus de l’actual església de Betlem, entre el carrer del
Carme i el carrer Xuclà.
El rector del Pi, el 1680, va
comunicar a la seva gent que, amb creu alçada, ocupés amb violència, si calia,
les cases fins que la justícia declarés plet que, sens dubte, seria al seu
favor, deia el rector. Hi va haver veus doctes que van cridar a obrar amb
sensatesa, tot recordant una situació semblant uns anys abans entre el Pi i un
altre convent. Però el rector es va presentar exigint als veïns que havien
estar foragitats de casa que hi tornessin. El rector va ordenar als jesuïtes que
aturessin les obres i tot seguit es va obrir un contenciós entre el Pi i la
Companyia. Tot Barcelona n’anava ple. Hi
havia partidaris de les dues bandes. Es tocaren les campanes del Pi, tota la parròquia semblava una tropa, uns
anaven amb les armes a les mans i d’altres preparats per a qualsevol revolució
sagnant, davant de les cases del carrer del Carme hi havia més de cent persones.
Els pobres veïns que havien estat foragitats de casa, entre uns i altres,
estaven morts de por.
Després de molts aldarulls, a poc
a poc, va parar aquella terrible tempesta ja que el duc de Bornouville, (el virrei), va enviar al Pi un advocat,
fiscal de la Reial Audiència, el qual va dissipar el motí.
El plet promogut pel rector del
Pi, oficialment, es referia a la queixa davant del rei que 800 cases, durant 40
anys, havien estat enderrocades per a edificar, en gran part, convents i per
aquest motiu la parròquia s’anava despullant i, segons el rector, això era un
gran perill ja que convenia que la ciutat estigués poblada per a poder
defensar-se del seus enemics i deia el rector que amb convents no es podia defensar la
ciutat.
Situació de l'església del convent i del col·legi de Cordelles |
Del 1651 al 1732 s’edificà
l’església nova de Betlem. El convent i el seminari eren al lloc que ocupa l’edifici de l’antiga Companyia de Tabacs de Filipines i el carrer del Pintor
Fortuny. Tenia claustre i una gran
capella interna al primer pis amb deu teles de Viladomat, pare i fill, i al
segon pis hi havia la biblioteca. Anava del presbiteri a la paret mitgera del
Col·legi de Nobles de Cordelles, que després també se’n van fer càrrec els
jesuïtes. El conjunt arribava fins al carrer del Bonsuccés, el carrer del Pintor Fortuny no es va obrir
fins el 1935
No fa gaires anys als soterranis
dels Tabacs de Filipines encara hi havia restes del convent dels jesuïtes, ara
l’edifici s’ha transformat en un hotel i ignoro que ha passat amb aquestes
restes.
Antiga Companyia de Tabacs i església de Betlem |
Gravat de l'església de Betlem i la Rambla 1845 |
Anna M. Moya Guixà
Bibliografia:
JOAN ROSÀS, Seminari sobre els
convents del Raval, Barcelona, Casa de
Misericòrdia, 2001
CATÀLEG MONUMENTAL DE
L’ARQUEBISBAT DE BARCELONA, La Rambla i els seus convents 1995
JOAN AMADES, Històries i
llegendes de Barcelona, passejada pels carrers de la Ciutat Vella 1984