diumenge, 25 de novembre de 2012

Fundació dels Jesuïtes a Barcelona II





Quin va ser el principal problema amb què toparen el jesuïtes?

El  més greu inconvenient amb què toparen els jesuïtes va ser la parròquia del Pi.  És obvi que la gran quantitat de convents dins el límit de la feligresia minvava la importància del Pi i per això es van oposar frontalment a l’ambiciós projecte. El pretext va ser el sistema poc delicat que els mateixos jesuïtes van fer servir per a fer fora de llurs cases quatre llogaters, com a mínim un amb taller, que les habitaven. Aquestes cases estaven al lloc que avui ocupen el vestíbul i els peus de l’actual església de Betlem, entre el carrer del Carme i el carrer Xuclà.

El rector del Pi, el 1680, va comunicar a la seva gent que, amb creu alçada, ocupés amb violència, si calia, les cases fins que la justícia declarés plet que, sens dubte, seria al seu favor, deia el rector. Hi va haver veus doctes que van cridar a obrar amb sensatesa, tot recordant una situació semblant uns anys abans entre el Pi i un altre convent. Però el rector es va presentar exigint als veïns que havien estar foragitats de casa que hi tornessin.  El rector va ordenar als jesuïtes que aturessin les obres i tot seguit es va obrir un contenciós entre el Pi i la Companyia. Tot Barcelona n’anava ple.  Hi havia partidaris de les dues bandes. Es tocaren les campanes del  Pi, tota la parròquia semblava una tropa, uns anaven amb les armes a les mans i d’altres preparats per a qualsevol revolució sagnant, davant de les cases del carrer del Carme hi havia més de cent persones. Els pobres veïns que havien estat foragitats de casa, entre uns i altres, estaven morts de por.

Després de molts aldarulls, a poc a poc, va parar aquella terrible tempesta ja que el duc de Bornouville,  (el virrei), va enviar al Pi un advocat, fiscal de la Reial Audiència, el qual va dissipar el motí.

El plet promogut pel rector del Pi, oficialment, es referia a la queixa davant del rei que 800 cases, durant 40 anys, havien estat enderrocades per a edificar, en gran part, convents i per aquest motiu la parròquia s’anava despullant i, segons el rector, això era un gran perill ja que convenia que la ciutat estigués poblada per a poder defensar-se del seus enemics i deia el rector  que amb convents no es podia defensar la ciutat.



Situació de l'església  del convent i del col·legi de Cordelles
                                                                                                                                                                                                                


Del 1651 al 1732 s’edificà l’església nova de Betlem. El convent i el seminari eren al lloc que ocupa l’edifici de l’antiga Companyia de Tabacs de Filipines i el carrer del Pintor Fortuny.  Tenia claustre i una gran capella interna al primer pis amb deu teles de Viladomat, pare i fill, i al segon pis hi havia la biblioteca. Anava del presbiteri a la paret mitgera del Col·legi de Nobles de Cordelles, que després també se’n van fer càrrec els jesuïtes. El conjunt arribava fins al carrer del Bonsuccés,  el carrer del Pintor Fortuny no es va obrir fins el 1935



No fa gaires anys als soterranis dels Tabacs de Filipines encara hi havia restes del convent dels jesuïtes, ara l’edifici s’ha transformat en un hotel i ignoro que ha passat amb aquestes restes.


                                                                    
Antiga Companyia de Tabacs i església de Betlem
Gravat de l'església de Betlem i la Rambla 1845
                                                                                                 

                                                                                                                    


                                                                                                Anna M. Moya Guixà



Bibliografia:
JOAN ROSÀS, Seminari sobre els convents del Raval, Barcelona,  Casa de Misericòrdia, 2001
CATÀLEG MONUMENTAL DE L’ARQUEBISBAT DE BARCELONA, La Rambla i els seus convents 1995
JOAN AMADES, Històries i llegendes de Barcelona, passejada pels carrers de la Ciutat Vella 1984

dissabte, 17 de novembre de 2012

Fundació dels Jesuïtes a Barcelona I


On van instal·lar els jesuïtes el primer convent?

Sant Ignasi havia dit que Barcelona va ser una de les ciutats que més va estimar. Ell mateix en una carta a Jaume Cassador, que després va ser bisbe de Barcelona, escriu “me parece y no dudo que más cargo  y deuda tengo a esa población que a ningun otro lugar en esta vida” Carreras Candi ens diu com “los jesuïtes resulten un orde molt barceloní en la seva fundació”

Les amistats que havia fet Sant Ignasi a Barcelona van afavorir perquè, un cop fundada la Companyia, no triguessin a establir-se a casa nostra. Sant Ignasi va enviar el pare Araoz que, amb quatre sacerdots catalans, s’instal·laren a Barcelona. De primer llogaren una casa davant de la parròquia del Pi, el lloguer el pagaven persones amigues i les monges de Santa Clara.

 Prop del Pi s’hi van estar vuit anys. Després de residir en aquesta casa, el 1553, passaren al domicili definitiu de la Rambla. En principi els jesuïtes es dedicaven a cuidar malalts de l’Hospital, de les presons i de les galeres i no escatimaven hores per a dedicar-se a aquesta tasca. Al cap d’uns anys els va arribar permís de Roma per a erigir una congregació de seglars,  la Congregació de la Nativitat de Nostra Senyora. La congregació estava integrada per homes. Malgrat això, hi havia al mateix segle XVII un grup de dones associades a la congregació dedicades a l’assistència de les pobres malaltes tant de l’Hospital com de les presons ja que en aquelles èpoques les malaltes estaven molt desateses. Però això ja ho explicarem quan parlem de les Darderes.

A mitjan segle XVI vora del carrer del Carme hi havia l’ermita de Betlem. Els jesuïtes -o els inyigos, com els deien aleshores- la van comprar per fer-hi un convent i l’ermita la van convertir en església conventual.

Se’ls va concedir llicència episcopal per aixecar capella i altar sota l’advocació de Nostra Senyora de Betlem i també van obtenir permís dels Consellers. Era un temple petit, aproximadament l’absis de l’actual església de Betlem. Abans calgué, però,     enderrocar l’hostal de la Parra, que era el més antic del Raval.

Aquesta primera construcció, aixecada entre el 1553 i el 1555, s’anà ampliant, ja vam veure que els convents els projectaven per créixer. Quan es va construir l’actual església  de Betlem es va envair un bon tros de la Rambla, com si les façanes principal i lateral dreta s’imposessin a la contemplació de qui, venint de mar, pujava Rambla amunt. Sembla que l’Ajuntament ja els va cridar l’atenció.

Les burres de la llet a la Rambla principis segle XX al fons església de Betlem

Venda de llet a la Rambla davant de Betlem principis segle XX

divendres, 9 de novembre de 2012

Introducció III




On  s’acostumaven a instal·lar els nous convents?  

Si podien, per a fundar un convent, triaven un lloc on ja hi hagués una devoció anterior, per exemple, una capelleta o una ermiteta i una font i n’aprofitaven la devoció a la Mare de Déu que hi havia a la capelleta i així ja tenien uns devots garantits.

A la part baixa del Raval, de Sant Pau del Camp cap avall, hi havia estanys i aiguamolls i era zona considerada insana, no hi havia cases, només convents poc atractius: penedides, hospital de Job per a sifilítics, que era mig hospital i mig presó i alguna altra institució per l’estil.

Cada convent, a tocar de la tàpia, hi tenia sis o set casetes que llogaven i també servien per a tancar l’hort. En molts casos, aquestes casetes són l’inici de carrers actuals com el carrer del Carme que té l’origen en unes cases que els religiosos del convent del Carme van construir, poc o molt,  a l’alçada d’on ara hi ha el carrer dels Àngels.

Els gran convents de la Rambla, com la majoria dels del Raval, es funden durant els segles XVI i XVII, igual que els col·legis d’ensenyament superior, però va ser a mitjans segle XVI  quan se'n van crear més. Es tracta per tant d’edificis barrocs. Al Raval va arribar a haver-hi cinquanta convents encara que no tots són d’aquesta època ja que hi ha fundacions molt anteriors: Sant Pau del Camp, el convent de Sant Llàtzer o hospital de mesells, tots dos romànics, el convent del Carme, que va ser assaltat el 25 de juliol de 1935 quan la Crema dels convents, el convent de Sant Antoni, cremat durant la Setmana tràgica el 1909, tots dos gòtics.  També hi havia altres convents anteriors al segle XVI com el dels Àngels, que fins no fa gaires anys era un magatzem de ferros.






                                                                             Anna M. Moya Guixà


Bibliografia:

JOAN ROSÀS. Seminari sobre els convents del Raval, Barcelona 2001 Casa de Misericòrdia.

ALEXANDRE CIRICI. Barcelona pam a pam, Barcelona 1971

MONTSERRAT BETRIU. Cursos Història de Barcelona i Temes de Barcelona Escola de la Dona

IL·LUSTRACIONS D’ALEXANDRE CIRICI. Barcelona pam a pam