Fundació dels Jesuïtes a Barcelona I

On van instal·lar els jesuïtes el primer convent?

Sant Ignasi havia dit que Barcelona va ser una de les ciutats que més va estimar. Ell mateix en una carta a Jaume Cassador, que després va ser bisbe de Barcelona, escriu “me parece y no dudo que más cargo  y deuda tengo a esa población que a ningun otro lugar en esta vida” Carreras Candi ens diu com “los jesuïtes resulten un orde molt barceloní en la seva fundació”

Les amistats que havia fet Sant Ignasi a Barcelona van afavorir perquè, un cop fundada la Companyia, no triguessin a establir-se a casa nostra. Sant Ignasi va enviar el pare Araoz que, amb quatre sacerdots catalans, s’instal·laren a Barcelona. De primer llogaren una casa davant de la parròquia del Pi, el lloguer el pagaven persones amigues i les monges de Santa Clara.

 Prop del Pi s’hi van estar vuit anys. Després de residir en aquesta casa, el 1553, passaren al domicili definitiu de la Rambla. En principi els jesuïtes es dedicaven a cuidar malalts de l’Hospital, de les presons i de les galeres i no escatimaven hores per a dedicar-se a aquesta tasca. Al cap d’uns anys els va arribar permís de Roma per a erigir una congregació de seglars,  la Congregació de la Nativitat de Nostra Senyora. La congregació estava integrada per homes. Malgrat això, hi havia al mateix segle XVII un grup de dones associades a la congregació dedicades a l’assistència de les pobres malaltes tant de l’Hospital com de les presons ja que en aquelles èpoques les malaltes estaven molt desateses. Però això ja ho explicarem quan parlem de les Darderes.

A mitjan segle XVI vora del carrer del Carme hi havia l’ermita de Betlem. Els jesuïtes -o els inyigos, com els deien aleshores- la van comprar per fer-hi un convent i l’ermita la van convertir en església conventual.

Se’ls va concedir llicència episcopal per aixecar capella i altar sota l’advocació de Nostra Senyora de Betlem i també van obtenir permís dels Consellers. Era un temple petit, aproximadament l’absis de l’actual església de Betlem. Abans calgué, però,     enderrocar l’hostal de la Parra, que era el més antic del Raval.

Aquesta primera construcció, aixecada entre el 1553 i el 1555, s’anà ampliant, ja vam veure que els convents els projectaven per créixer. Quan es va construir l’actual església  de Betlem es va envair un bon tros de la Rambla, com si les façanes principal i lateral dreta s’imposessin a la contemplació de qui, venint de mar, pujava Rambla amunt. Sembla que l’Ajuntament ja els va cridar l’atenció.

Les burres de la llet a la Rambla principis segle XX al fons església de Betlem

Venda de llet a la Rambla davant de Betlem principis segle XX