On s’acostumaven a instal·lar els nous convents?
Si
podien, per a fundar un convent, triaven un lloc on ja hi hagués una devoció
anterior, per exemple, una capelleta o una ermiteta i una font i n’aprofitaven
la devoció a la Mare de Déu que hi havia a la capelleta i així ja tenien uns
devots garantits.
A
la part baixa del Raval, de Sant Pau del Camp cap avall, hi havia estanys i
aiguamolls i era zona considerada insana, no hi havia cases, només convents poc
atractius: penedides, hospital de Job per a sifilítics, que era mig hospital i
mig presó i alguna altra institució per l’estil.
Cada
convent, a tocar de la tàpia, hi tenia sis o set casetes que llogaven i també
servien per a tancar l’hort. En molts casos, aquestes casetes són l’inici de
carrers actuals com el carrer del Carme que té l’origen en unes cases que els
religiosos del convent del Carme van construir, poc o molt, a l’alçada d’on ara hi
ha el carrer dels Àngels.
Els
gran convents de la Rambla, com la majoria dels del Raval, es funden durant els
segles XVI i XVII, igual que els col·legis d’ensenyament superior, però va ser
a mitjans segle XVI quan se'n van crear més. Es tracta per tant d’edificis
barrocs. Al Raval va arribar a haver-hi cinquanta convents encara que no tots
són d’aquesta època ja que hi ha fundacions molt anteriors: Sant Pau del Camp,
el convent de Sant Llàtzer o hospital de mesells, tots dos romànics, el convent
del Carme, que va ser assaltat el 25 de juliol de 1935 quan la Crema dels convents, el convent de Sant Antoni, cremat durant la Setmana tràgica el 1909, tots dos gòtics. També hi havia altres convents anteriors al segle XVI com el dels Àngels, que fins no fa gaires anys era un magatzem de ferros.
Anna M. Moya Guixà
Bibliografia:
JOAN
ROSÀS. Seminari sobre els convents del
Raval, Barcelona 2001 Casa de Misericòrdia.
ALEXANDRE
CIRICI. Barcelona pam a pam, Barcelona
1971
MONTSERRAT
BETRIU. Cursos Història de Barcelona i
Temes de Barcelona Escola de la Dona
IL·LUSTRACIONS
D’ALEXANDRE CIRICI. Barcelona pam a pam
Molt interessant. També crec que al carrer de la Reina Amàlia hi havia una presó de dones, prop d'una antiga fàbrica que avui estan remodelant per fer pisos. En saps res?
ResponEliminaEl teu bloc és tant amè com sempre. Bona feina! Et felicito
ResponElimina