Malgrat el decret de Felip V de concentrar tots els estudis universitaris a
Cervera el col·legi de Cordelles va intentar suplir la Universitat
dissolta, va continuar ensenyant filosofia i la seva influència es va fer notar a Cervera, on molts dels seus
professors havien estudiat amb els jesuïtes a Cordelles. No gaire temps després
es creava a Cordelles una càtedra de matemàtiques i se’n va fer càrrec un
jesuïta eminent, Tomàs Cerdà, un dels grans matemàtics i filòsofs del seu
temps. El 1764 un grup d’il·lustres
alumnes seus van crear pel seu compte una institució científica que, amb el
temps, seria la Reial Acadèmia de
Ciències i Arts de Barcelona .
Expulsats
el jesuïtes, el 1767 per Carles III, la
direcció va passar per diverses etapes i els conflictes amb qui ostentaven
encara els drets de patronat motivaren que la direcció passés a mans de seglars. Però això no va evitar que el centre iniciés la decadència. La situació es va
agreujar més quan es va instal·lar al veí edifici de Betlem, foragitats els
jesuïtes, el Seminari Tridentí on passaren les classes que fins llavors es
donaven a Cordelles i una part de l’edifici, la més propera al seminari, es va
fer servir com a caserna d’artilleria. Amb motiu de la Guerra del Francès,
l’edifici va ser venut i enderrocat i el portal barroc amb l’escut de la
família Cordelles es va perdre del tot.
Actualment,
en aquest indret hi ha un edifici del 1883 de Josep Oriol Mestres i d’Isidre
Reventós que Josep Domènech i Estapà va reformar, el 1887, definitivament i hi va instal·lar dues
escultures de Manuel Fuxà. Aquest edifici alberga la seu d’aquella Acadèmia de Ciències i Arts, fundada
pels alumnes de l’eminent matemàtic i filòsof Tomàs Cerdà el 1764 i la planta baixa està ocupada,
des del 1922, pel teatre, anteriorment cinema, Poliorama.
Reial Acadèmia de Ciències i Arts |
Detall del rellotge de la Reial Acadèmia, foto Anna M. Moya |
Bústia de la Reial Acadèmia foto Anna M. Moya |
Vitrina d'anuncis de la Reial Acadèmia foto Anna M. Moya |
A
la part del solar que tocava al convent dels jesuïtes es va aixecar un altre
edifici on, des del 1881, s’hi ubicaren
els grans magatzems El Siglo, que el
dia de Nadal de 1932 van quedar totalment destruïts per un incendi. Aquest
incendi va afavorir que, el 1935, el carrer del Pintor Fortuny tingues sortida
a la Rambla, després d’expropiar i
enderrocar la Casa del Retiro al
carrer Xuclà.
Entrada principal Grans magatzems El Siglo |
El Siglo durant l'incendi al costat la Reial Acadèmia |
Així
com els carrers Doctor Dou, Notariat, i el del Pintor Fortuny, entre el convent
dels Àngels i el carrer de Xuclà, van obrir-se en els
terrenys que havia ocupat l’enderrocat convent del Carme, l’últim tros
del carrer pintor Fortuny, entre Xuclà i la Rambla, va obrir-se en el solar que van deixar els
magatzems després de l’incendi.
Dibuix de Febrés de l'obertura del carrer Pintor Fortuny al fons la Rambla |
BIBLIOGRAFIA:
CATÀLEG MONUMENTAL DE L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA, La Rambla i els seus convents, Barcelona 1995
JOAN AMADES, Històries i llegendes de Barcelona, Passejada pels carrers de la ciutat vella, Barcelona 1984
JOAN PERUGA, Últim estiu a Ordino, novel·la, Editorial Columna, 2005
CATÀLEG MONUMENTAL DE L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA, La Rambla i els seus convents, Barcelona 1995
JOAN AMADES, Històries i llegendes de Barcelona, Passejada pels carrers de la ciutat vella, Barcelona 1984
JOAN PERUGA, Últim estiu a Ordino, novel·la, Editorial Columna, 2005
Ara quan passi per alguns dels carrers que anomenes,Dr.Dou, Pintor Fortuny, Xuclà,etc.imaginaré un tros de la Barcelona d'abans. Seguirem imaginant.
ResponElimina