diumenge, 9 de desembre del 2012

El Col·legi de Nobles de Cordelles II



Malgrat el decret de Felip V de concentrar tots els estudis universitaris a Cervera el col·legi de Cordelles va intentar suplir la Universitat dissolta,  va continuar ensenyant filosofia i la seva influència es va fer notar a Cervera, on molts dels seus professors havien estudiat amb els jesuïtes a Cordelles. No gaire temps després es creava a Cordelles una càtedra de matemàtiques i se’n va fer càrrec un jesuïta eminent, Tomàs Cerdà, un dels grans matemàtics i filòsofs del seu temps. El 1764 un grup d’il·lustres alumnes seus van crear pel seu compte una institució científica que, amb el temps, seria la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona .

Expulsats el jesuïtes,  el 1767 per Carles III, la direcció va passar per diverses etapes i els conflictes amb qui ostentaven encara els drets de patronat motivaren que la direcció passés a mans de seglars. Però això no va evitar que el centre iniciés la decadència. La situació es va agreujar més quan es va instal·lar al veí edifici de Betlem, foragitats els jesuïtes, el Seminari Tridentí on passaren les classes que fins llavors es donaven a Cordelles i una part de l’edifici, la més propera al seminari, es va fer servir com a caserna d’artilleria. Amb motiu de la Guerra del Francès, l’edifici va ser venut i enderrocat i el portal barroc amb l’escut de la família Cordelles es va perdre del tot.

Actualment, en aquest indret hi ha un edifici del 1883 de Josep Oriol Mestres i d’Isidre Reventós que Josep Domènech i Estapà va reformar, el 1887,  definitivament i hi va instal·lar dues escultures de Manuel Fuxà. Aquest edifici alberga la seu d’aquella Acadèmia de Ciències i Arts, fundada pels alumnes de l’eminent matemàtic i filòsof Tomàs  Cerdà el 1764 i la planta baixa està ocupada, des del 1922, pel teatre, anteriorment cinema, Poliorama.
Reial Acadèmia de Ciències i Arts


Detall del rellotge de la Reial Acadèmia, foto Anna M. Moya
















Bústia de la Reial Acadèmia foto Anna M. Moya


Escala d'accés a la Reial Acadèmia foto Anna M. Moya

Vitrina d'anuncis de la Reial Acadèmia foto Anna M. Moya

A la part del solar que tocava al convent dels jesuïtes es va aixecar un altre edifici on, des del 1881,  s’hi ubicaren els grans magatzems El Siglo, que el dia de Nadal de 1932 van quedar totalment destruïts per un incendi. Aquest incendi va afavorir que, el 1935, el carrer del Pintor Fortuny tingues sortida a la Rambla, després d’expropiar  i enderrocar la Casa del Retiro al carrer Xuclà.


Entrada principal Grans magatzems El Siglo

El Siglo durant l'incendi al costat la Reial Acadèmia 

Així com els carrers Doctor Dou, Notariat, i el del Pintor Fortuny, entre el convent dels Àngels i el carrer de Xuclà, van obrir-se  en els  terrenys que havia ocupat l’enderrocat convent del Carme, l’últim tros del carrer pintor Fortuny, entre Xuclà i la Rambla,  va obrir-se en el solar que van deixar els magatzems després de l’incendi.

Dibuix de Febrés de l'obertura del carrer Pintor Fortuny al fons la Rambla


BIBLIOGRAFIA:

CATÀLEG MONUMENTAL DE L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA, La Rambla i els seus convents, Barcelona 1995

JOAN AMADES, Històries i llegendes de Barcelona, Passejada pels carrers de la ciutat vella, Barcelona 1984

JOAN PERUGA, Últim estiu a Ordino, novel·la, Editorial Columna, 2005
                   





1 comentari:

  1. Ara quan passi per alguns dels carrers que anomenes,Dr.Dou, Pintor Fortuny, Xuclà,etc.imaginaré un tros de la Barcelona d'abans. Seguirem imaginant.

    ResponElimina