La Casa d'Exercicis de Sant Ignasi

La casa d’Exercicis de Sant Ignasi, després convertida en Casa del Retiro, formava part del conjunt d’edificis de la Companyia de Jesús malgrat la seva situació a l’altra banda del carrer Xuclà. Va ser construïda com a casa d’exercicis o de recés i es va poder fer gràcies a almoines. L’edifici va seguir el mateix estil i formes que el convent i hi destacaven amples corredors amb voltes. El 1752 van obtenir el permís municipal per a unir la casa amb el convent, cosa que es va realitzar mitjançant un pont elevat sobre el carrer Xuclà, a l’alçada del primer pis. La casa d’exercicis i el pont estaven, si fa no fa, on ara hi ha el carrer del Pintor Fortuny.

La  Casa del Retiro al carrer Xuclà, 11

Quan el 1767 Carles III va expulsar els jesuïtes, el bisbat i la corona van acordar cedir la casa a la Congregació de l’Esperança per a instal·lar-hi més dignament la Casa del Retiro que fins llavors ocupava una petita casa del carrer Robadors. Aquesta congregació beneficoreligiosa també havia estat ubicada al convent de les Penedides i tenia com a  finalitat l’acolliment i protecció de les dones que renunciaven a la vida mundana i a la prostitució a canvi d’entrar al convent, encara que sense vots. Era, per tant, hereva de les antigues cases de les Egipcíaques i de la casa de les Penedides, com ja van veure en altres capítols. Les admeses eren conegudes amb el nom d’Hermanas del Retiro però el poble en deia “la Congregació del pecat mortal” També vam veure que al convent de les Penedides hi havia un sant Crist de mida petita que el poble en deia “el sant Crist de les esgarriades”. El convent va haver de  desaparèixer quan es va obrir el carrer de la Unió.

Sala de Juntes de la Casa del retiro

Capella de la Casa del retiro

                                

 En certs moment hi  havia més de vint dones que havien deixat la prostitució però també n’hi havia amb problemes familiars i econòmics i vivien de rentar roba i de fer altres feines, les més pesades i quedaven lliures per a casar-se o prendre hàbit, però només al convent de les Penedides. En altres capítols vam assenyalar com a les Penedides i al convent de les Egipcíaques hi havia també moltes dones que havien canviat de vida.

L’Esperança es mantenia del Montepio, que era també una institució benèfica. A final del segle XIX la institució va entrar en decadència i la solució la va donar Francesc Moragas i Barret, fundador i primer director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvi i el 1923 la institució es va fusionar amb la Caixa de Pensions. S’havia aconseguit que les obres socials nascudes en el si de la Congregació tinguessin continuïtat.

Recordem que l’incendi dels grans magatzem El Siglo, el 1932, emplaçats en part del que havia estat l’antic Col·legi de Cordelles, va propiciar que les autoritats decidissin, definitivament,  que el Carrer  del Pintor Fortuny sortís  a la Rambla però la Casa del Retiro n’era el darrer obstacle i al cap de tres anys la casa va ser expropiada i enderrocada. Llavors van traslladar la façana al carrer de la Palma de Sant Just on actualment encara es pot veure i el carrer del Pintor Fortuny, finalment, va arribar a la Rambla.

Detall de la façana de la Casa del Retiro al  carrer de la Palma de Sant Just