diumenge, 10 de febrer de 2013

Un tresor a la Rambla: la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari II


Ja vam veure la vitalitat de la biblioteca durant l’època de la generació  Torres Amat i el suport que va donar el conjunt de llibres d’autors catalans auctore nostri  al moviment de la Renaixença.

La mort prematura d’Ignasi Torres Amat no va permetre que pogués portar la iniciativa a fi. Llavors el seu germà Fèlix, secundat per un bibliotecari i pel bisbe de Barcelona, no només van completar la nova col·lecció de llibres d’autors catalans sinó que van aportar més de quatre-cents valuosos llibres manuscrits. El 1819 Fèlix Torres Amat va publicar al Diario de Barcelona un article on feia saber la inauguració de la Sala d’Autors Catalans i on demanava als barcelonins que ajudessin amb l’aportació de llibres escrits en català. Sabem que el 1820 la secció tenia més de mil vuit-cents llibres .

Amb la Sala d’Autors Catalans la Biblioteca Pública Episcopal va aconseguir el seu màxim
esplendor i van ser Fèlix Amat i els seus nebots, els germans Ignasi i Fèlix Torres Amat amb els bisbes Climent, Sitjar i Valladares els protagonistes d’aquesta important obra cultural.
.

Fèlix va cedir a la Sala d’Autors Catalans  una col•lecció de monedes i també una de mineralogia i de botànica de Catalunya. La col•lecció de mineralogia és l’origen de l’actual i importantíssim Museu de Geologia del Seminari.



Fèlix Amat de Palou, gravat
Retrat de Fèlix Torres Amat a la casa de la ciutat
                               

  
  


















Bibliografia:
JOAN ROSÀS, Seminari sobre els convents del Raval, Barcelona 2001
PERE JORDI FIGUEROLA i JOSEP M. MATÍ, La Rambla, el seus convents. La seva història, Barcelona 1995
GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, per les il·lustracions i pels enllaços

diumenge, 27 de gener de 2013

Un tresor a la Rambla: la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari I


Carles III havia ordenat l’expulsió del jesuïtes el 2 d’abril de 1767 a les dotze en punt de la nit. Al cap de poc  un decret del mateix rei manava que s’ocupessin els arxius, papers de tota mena, biblioteca, llibres... dels jesuïtes i les riques biblioteques de la Companyia de Jesús, per disposició reial, passaren a incorporar-se a la Biblioteca Episcopal o del Seminari. La nova  biblioteca va tenir caràcter públic,  tothom hi tenia accés.

A Barcelona la Corona i el Bisbat van permutar l’antic Seminari tridentí del carrer Montalegre pel Col·legi de Betlem de la Rambla,és a dir que el Bisbat rebia el patrimoni dels jesuïtes i la Corona l’antic seminari del carrer de Montalegre que després va ser Casa de Caritat i actualment és el Centre de Cultura Contemporània. L’antic seminari va passar del carrer Montalegre a la Rambla, després al carrer Tallers a la casa Magarola i finalment al carrer de la Diputació 231, que és l’actual emplaçament.

La Biblioteca Pública Episcopal no va ser fundada a l’edifici del carrer Montalegre, no va començar a funcionar fins que no es va ocupar l’espai dels jesuïtes a la Rambla quan Fèlix Amat va rebre de Carles III el nomenament de bibliotecari. Aquesta col·lecció  bibliogràfica, que encara perdura al carrer de la Diputació, és la degana de les biblioteques públiques de Barcelona i va estar, gairebé un segle, a la Rambla dels Estudis, a la banda del Raval, a costat del temple de Betlem on havia estat el convent dels jesuïtes. Del 1776 al 1878 va tenir una funció cultural de primera magnitud, no tan sols perquè va ser l’única biblioteca  pública de la ciutat sinó també perquè s’hi custodiaven, a banda d’importants tresors bibliogràfics, un conjunt de llibres d’autors catalans auctores nostri  que van donar un dels suports més decisius al moviment de la Renaixença. Félix Amat va tenir una gran influència sobre Bonaventura Carles Aribau. 
.
Els llibres que integraven aquesta biblioteca eren els de la Companyia de Jesús i els del Seminari i gràcies al seu catàleg bibliogràfic se'n pot distingir clarament l’origen.  Comparant numèricament  els llibres es pot constatar que més del 75% que integraven la biblioteca el 1776 procedien de la Companyia de Jesús
.
Els jesuïtes tenien molt d’interès a aconseguir una gran quantitat de llibres i, fins i tot, comparant-la amb la famosa biblioteca de Santa Caterina dels dominics, la de Betlem era la més rica de Barcelona a mitjans segle XVIII.

Ja hem vist que el primer bibliotecari va ser Fèlix Amat, càrrec que va ocupar deu anys fins que el 1785 va prendre possessió de la canongia magistral de Tarragona, als cinquanta-tres anys va ser ordenat bisbe, va estar a Madrid, va ser confessor del rei i el 1814 va anar a viure a Sallent, a casa de la seva germana, mare de Fèlix i d’Ignasi Torres Amat. Quan torna a Barcelona viu a casa del seu nebot Fèlix, al carrer Jonqueres.

El seu nebot Ignasi Torres Amat, rector del Prat i catedràtic de filosofia al seminari, va ser nomenat bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal , va escriure diverses obres i va projectar i iniciar el famós Diccionario de escritores catalanes. Va deixar molts llibres i manuscrits inèdits, entre ells ¿Qué autores o documentos catalanes existen que puedan servir de modelo para arreglar la ortografía catalana? (memòria llegida a la sessió acadèmica de les Bones Lletres el 1805); catálogo de los impresores catalanes del siglo XV para evidenciar que son los más antiguos de España señalando los lugares y pueblos en que se hicieron. També Ignasi  va col·laborar en dues grans obres, patrimoni de la família Torres Amat: el diccionari català-castellà-llatí i el diccionari d’escriptors catalans.

La vitalitat de la Biblioteca Pública Episcopal durant l’època de la generació Torres Amat és manifesta. A la mateixa biblioteca hi havia una sala dedicada als autors catalans que és obra dels dos germans Torres Amat.

L’any 1806 Ignasi escrivia al seu germà Fèlix: “amo tanto a mi patria como un jesuita a su Compañía i de aquí que ideara separar en esta biblioteca los escritores catalanes de todos los demás i poner sobre los estantes un gran letrero que diga Auctori nostri para responder con él a los que dicen que en esta ciudad no conocemos sino las letras de cambio”


Companyia Tabacs de Filipines 1880. Ocupa el solar de l'antic convent  dels jesuïtes , després Seminari Episcopal


BIBIOGRAFIA:
JOAN ROSÀS, Seminari sobre els convents del Raval   Barcelona 2001
PERE JORDI FIGUEROLA i JOSEP M. MARTÍ, La Rambla, els seus convents. La seva història. Vol. VI/2 Arxiu Diocesà de Barcelona 1995
Gran Enciclopèdia Catalana  per ampliar  la història de la família de Fèlix Amat i dels seus nebots Fèlix i Ignasi Torres Amat

dimecres, 23 de gener de 2013

Les Darderes


Ja vam veure, en parlar dels jesuïtes, que la Congregació de la Nativitat de Nostra Senyora estava integrada per homes. Malgrat això hi havia ja,  al mateix segle XVII, un grup de dones associades a la Congregació que anaven a l’Hospital de la Santa Creu a atendre les malaltes pobres, tal com feien els congregants amb els malats pobres. En aquelles, èpoques les malaltes pobres de l’Hospital estaven molt desateses i abandonades i aquestes dones no escatimaven hores: les rentaven, els tallaven les ungles, els arreglaven els cabells, els feien el menjar, escombraven la sala i feien tot el que calia. També donaven assistència a les dements. Se sap que a principis del segle XIX, a l’Hospital hi havia setanta dones dements.

Aquest moviment d’espiritualitat va rebre un nou i vigorós impuls, especialment en la branca femenina, quan, el 1731, el cirurgià de l’Hospital, Francesc Darder, va crear una causa pia en el seu testament on donava tots els seus béns per al manteniment d’aquesta associació de dones seglars que ajudaven les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu. Amb el seu llegat, entre el qual hi havia una casa, establia la constitució d’una associació de dones seglars que atenien les malaltes i rebien a canvi allotjament i manutenció en la casa llegada. De primer, el mateix 1731, la  casa estava al  carrer del Carme, no se sap exactament on però es pensa que no deuria ser gaire lluny dels actuals Jardins del Doctor Fleming, ja que la casa va se enderrocada quan es va construir l’Acadèmia de Medicina. Per tant vivien a tocar de l’Hospital. Llavors, el 1761,  van anar a una altra casa, igualment   a la vora,  al carrer de l’Hospital  número 69, al davant mateix d’on realitzaven la seva tasca.

A partir de la donació del doctor Darder, aquestes dones de la congregació, que auxiliaven les malaltes pobres, van passar a anomenar-se popularment les Darderes.

L’any 1883 van esdevenir congregació religiosa associades al Tercer orde Franciscà i la fundadora de l’orde va ser la jove catalana Isabel Ventosa.

Al final del 2007 tenien 21 cases amb 171 germanes a Espanya, Itàlia, Angola, Argentina, Uruguai i el Perú.  Ara la casa general és al carrer de Sors, a Barcelona, al barri de Gràcia. Es dediquen a l’assistència a malalts i ancians i a l’ensenyament. L’atenció als malalts es fa especialment a domicili, però també en clíniques i hospitals.

A la casa del carrer de l’Hosputal 69, que després va esdevenir convent, encara s’hi allotgen religioses darderes. Aquests casa representa l’únic convent del Raval que es manté des de la seva fundació amb el mateix propòsit, encara que amb modificacions: ara l’Hospital ja no és al davant i les dones ja no estan desateses en els centres hospitalaris.



El convent de les Darderes en l'actualitat  al carrer de l'Hospital. Fotografies Anna M. Moya