dimarts, 7 de maig del 2013
diumenge, 14 d’abril del 2013
dimarts, 5 de març del 2013
dimecres, 20 de febrer del 2013
diumenge, 10 de febrer del 2013
Un tresor a la Rambla: la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari II
Ja vam veure la vitalitat de
la biblioteca durant l’època de la generació Torres Amat i el suport que va donar el
conjunt de llibres d’autors catalans auctore
nostri al moviment de la Renaixença.
La mort prematura d’Ignasi
Torres Amat no va permetre que pogués portar la iniciativa a fi. Llavors el seu
germà Fèlix, secundat per un bibliotecari i pel bisbe de Barcelona, no només
van completar la nova col·lecció de llibres d’autors catalans sinó que van
aportar més de quatre-cents valuosos llibres manuscrits. El 1819 Fèlix Torres
Amat va publicar al Diario de Barcelona un article on feia saber la inauguració
de la Sala d’Autors Catalans i on demanava als barcelonins que ajudessin amb
l’aportació de llibres escrits en català. Sabem que el 1820 la secció tenia més
de mil vuit-cents llibres .
Amb la Sala d’Autors
Catalans la Biblioteca Pública Episcopal va aconseguir el seu màxim
esplendor i
van ser Fèlix Amat i els seus nebots, els germans Ignasi i Fèlix Torres Amat amb els bisbes Climent, Sitjar i Valladares els protagonistes d’aquesta important obra cultural.
.
Fèlix va cedir a la Sala
d’Autors Catalans una col•lecció de
monedes i també una de mineralogia i de botànica de Catalunya. La col•lecció de
mineralogia és l’origen de l’actual i importantíssim Museu de Geologia del
Seminari.
Bibliografia:
JOAN ROSÀS, Seminari sobre els convents del Raval,
Barcelona 2001
PERE JORDI FIGUEROLA i JOSEP
M. MATÍ, La Rambla, el seus convents. La
seva història, Barcelona 1995
GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA,
per les il·lustracions i pels enllaços
diumenge, 27 de gener del 2013
Un tresor a la Rambla: la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari I
Carles
III havia ordenat l’expulsió del jesuïtes el 2 d’abril de 1767 a les dotze en
punt de la nit. Al cap de poc un decret
del mateix rei manava que s’ocupessin els arxius, papers de tota mena,
biblioteca, llibres... dels jesuïtes i les riques biblioteques de la Companyia
de Jesús, per disposició reial, passaren a incorporar-se a la Biblioteca
Episcopal o del Seminari. La nova biblioteca va tenir caràcter públic, tothom hi tenia accés.
A
Barcelona la Corona i el Bisbat van permutar l’antic Seminari tridentí del
carrer Montalegre pel Col·legi de Betlem de la Rambla,és a dir que el Bisbat
rebia el patrimoni dels jesuïtes i la Corona l’antic seminari del carrer de
Montalegre que després va ser Casa de Caritat i actualment és el Centre de
Cultura Contemporània. L’antic seminari va passar del carrer Montalegre a la
Rambla, després al carrer Tallers a la casa Magarola i finalment al carrer de
la Diputació 231, que és l’actual emplaçament.
La
Biblioteca Pública Episcopal no va ser fundada a l’edifici del carrer
Montalegre, no va començar a funcionar fins que no es va ocupar l’espai dels
jesuïtes a la Rambla quan Fèlix Amat va rebre de Carles III el nomenament de
bibliotecari. Aquesta col·lecció
bibliogràfica, que encara perdura al carrer de la Diputació, és la
degana de les biblioteques públiques de Barcelona i va estar, gairebé un segle,
a la Rambla dels Estudis, a la banda del Raval, a costat del temple de Betlem
on havia estat el convent dels jesuïtes. Del 1776 al 1878 va tenir una funció
cultural de primera magnitud, no tan sols perquè va ser l’única biblioteca pública de la ciutat sinó també perquè s’hi
custodiaven, a banda d’importants tresors bibliogràfics, un conjunt de llibres
d’autors catalans auctores nostri que van donar un dels suports més decisius al
moviment de la Renaixença. Félix Amat va tenir una gran influència sobre Bonaventura Carles Aribau.
.
Els
llibres que integraven aquesta biblioteca eren els de la Companyia de Jesús i
els del Seminari i gràcies al seu catàleg bibliogràfic se'n pot distingir
clarament l’origen. Comparant numèricament els llibres es pot constatar que més del 75% que
integraven la biblioteca el 1776 procedien de la Companyia de Jesús
.
Els
jesuïtes tenien molt d’interès a aconseguir una gran quantitat de llibres i,
fins i tot, comparant-la amb la famosa biblioteca de Santa Caterina dels
dominics, la de Betlem era la més rica de Barcelona a mitjans segle XVIII.
Ja
hem vist que el primer bibliotecari va ser Fèlix Amat, càrrec que va ocupar deu
anys fins que el 1785 va prendre possessió de la canongia magistral de
Tarragona, als cinquanta-tres anys va ser ordenat bisbe, va estar a Madrid, va
ser confessor del rei i el 1814 va anar a viure a Sallent, a casa de la seva
germana, mare de Fèlix i d’Ignasi Torres Amat. Quan torna a Barcelona viu a
casa del seu nebot Fèlix, al carrer Jonqueres.
El
seu nebot Ignasi Torres Amat, rector del Prat i catedràtic de filosofia al
seminari, va ser nomenat bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal , va
escriure diverses obres i va projectar i iniciar el famós Diccionario de escritores catalanes. Va deixar molts llibres i
manuscrits inèdits, entre ells ¿Qué
autores o documentos catalanes existen que puedan servir de modelo para
arreglar la ortografía catalana? (memòria llegida a la sessió acadèmica de
les Bones Lletres el 1805); catálogo de
los impresores catalanes del siglo XV para evidenciar que son los más antiguos de
España señalando los lugares y
pueblos en que se hicieron. També Ignasi
va col·laborar en dues grans obres, patrimoni de la família Torres Amat:
el diccionari català-castellà-llatí i el diccionari d’escriptors catalans.
La
vitalitat de la Biblioteca Pública Episcopal durant l’època de la generació
Torres Amat és manifesta. A la mateixa biblioteca hi havia una sala dedicada
als autors catalans que és obra dels dos germans Torres Amat.
L’any
1806 Ignasi escrivia al seu germà Fèlix: “amo tanto a mi patria como un jesuita
a su Compañía i de aquí que ideara separar en esta biblioteca los escritores
catalanes de todos los demás i poner sobre los estantes un gran letrero que
diga Auctori nostri para responder
con él a los que dicen que en esta ciudad no conocemos sino las letras de
cambio”
Companyia Tabacs de Filipines 1880. Ocupa el solar de l'antic convent dels jesuïtes , després Seminari Episcopal |
BIBIOGRAFIA:
JOAN
ROSÀS, Seminari sobre els convents del
Raval Barcelona 2001
PERE
JORDI FIGUEROLA i JOSEP M. MARTÍ, La
Rambla, els seus convents. La seva història. Vol. VI/2 Arxiu Diocesà de
Barcelona 1995
Gran
Enciclopèdia Catalana per ampliar la història de la família de Fèlix Amat i dels seus
nebots Fèlix i Ignasi Torres Amat
dimecres, 23 de gener del 2013
Les Darderes
Ja
vam veure, en parlar dels jesuïtes, que la Congregació de la Nativitat de
Nostra Senyora estava integrada per homes. Malgrat això hi havia ja, al mateix segle XVII, un grup de dones
associades a la Congregació que anaven a l’Hospital de la Santa Creu a atendre
les malaltes pobres, tal com feien els congregants amb els malats pobres. En
aquelles, èpoques les malaltes pobres de l’Hospital estaven molt desateses i
abandonades i aquestes dones no escatimaven hores: les rentaven, els tallaven
les ungles, els arreglaven els cabells, els feien el menjar, escombraven la
sala i feien tot el que calia. També donaven assistència a les dements. Se sap
que a principis del segle XIX, a l’Hospital hi havia setanta dones dements.
Aquest
moviment d’espiritualitat va rebre un nou i vigorós impuls, especialment en la
branca femenina, quan, el 1731, el cirurgià de l’Hospital, Francesc Darder, va
crear una causa pia en el seu testament on donava tots els seus béns per al
manteniment d’aquesta associació de dones seglars que ajudaven les malaltes
pobres de l’Hospital de la Santa Creu. Amb el seu llegat, entre el qual hi
havia una casa, establia la constitució d’una associació de dones seglars que
atenien les malaltes i rebien a canvi allotjament i manutenció en la casa
llegada. De primer, el mateix 1731, la casa estava al carrer del Carme, no se sap exactament on però
es pensa que no deuria ser gaire lluny dels actuals Jardins del Doctor Fleming,
ja que la casa va se enderrocada quan es va construir l’Acadèmia de Medicina.
Per tant vivien a tocar de l’Hospital. Llavors, el 1761, van anar a una altra casa, igualment a la vora, al carrer de l’Hospital número 69, al davant mateix d’on realitzaven
la seva tasca.
A
partir de la donació del doctor Darder, aquestes dones de la congregació, que
auxiliaven les malaltes pobres, van passar a anomenar-se popularment les Darderes.
L’any
1883 van esdevenir congregació religiosa associades al Tercer orde Franciscà i
la fundadora de l’orde va ser la jove catalana Isabel Ventosa.
Al
final del 2007 tenien 21 cases amb 171 germanes a Espanya, Itàlia, Angola,
Argentina, Uruguai i el Perú. Ara la
casa general és al carrer de Sors, a Barcelona, al barri de Gràcia. Es dediquen
a l’assistència a malalts i ancians i a l’ensenyament. L’atenció als malalts es
fa especialment a domicili, però també en clíniques i hospitals.
A
la casa del carrer de l’Hosputal 69, que després va esdevenir convent, encara
s’hi allotgen religioses darderes. Aquests casa representa l’únic convent del
Raval que es manté des de la seva fundació amb el mateix propòsit, encara que
amb modificacions: ara l’Hospital ja no és al davant i les dones ja no estan
desateses en els centres hospitalaris.
El convent de les Darderes en l'actualitat al carrer de l'Hospital. Fotografies Anna M. Moya |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)