Ja
vam veure, en parlar dels jesuïtes, que la Congregació de la Nativitat de
Nostra Senyora estava integrada per homes. Malgrat això hi havia ja, al mateix segle XVII, un grup de dones
associades a la Congregació que anaven a l’Hospital de la Santa Creu a atendre
les malaltes pobres, tal com feien els congregants amb els malats pobres. En
aquelles, èpoques les malaltes pobres de l’Hospital estaven molt desateses i
abandonades i aquestes dones no escatimaven hores: les rentaven, els tallaven
les ungles, els arreglaven els cabells, els feien el menjar, escombraven la
sala i feien tot el que calia. També donaven assistència a les dements. Se sap
que a principis del segle XIX, a l’Hospital hi havia setanta dones dements.
Aquest
moviment d’espiritualitat va rebre un nou i vigorós impuls, especialment en la
branca femenina, quan, el 1731, el cirurgià de l’Hospital, Francesc Darder, va
crear una causa pia en el seu testament on donava tots els seus béns per al
manteniment d’aquesta associació de dones seglars que ajudaven les malaltes
pobres de l’Hospital de la Santa Creu. Amb el seu llegat, entre el qual hi
havia una casa, establia la constitució d’una associació de dones seglars que
atenien les malaltes i rebien a canvi allotjament i manutenció en la casa
llegada. De primer, el mateix 1731, la casa estava al carrer del Carme, no se sap exactament on però
es pensa que no deuria ser gaire lluny dels actuals Jardins del Doctor Fleming,
ja que la casa va se enderrocada quan es va construir l’Acadèmia de Medicina.
Per tant vivien a tocar de l’Hospital. Llavors, el 1761, van anar a una altra casa, igualment a la vora, al carrer de l’Hospital número 69, al davant mateix d’on realitzaven
la seva tasca.
A
partir de la donació del doctor Darder, aquestes dones de la congregació, que
auxiliaven les malaltes pobres, van passar a anomenar-se popularment les Darderes.
L’any
1883 van esdevenir congregació religiosa associades al Tercer orde Franciscà i
la fundadora de l’orde va ser la jove catalana Isabel Ventosa.
Al
final del 2007 tenien 21 cases amb 171 germanes a Espanya, Itàlia, Angola,
Argentina, Uruguai i el Perú. Ara la
casa general és al carrer de Sors, a Barcelona, al barri de Gràcia. Es dediquen
a l’assistència a malalts i ancians i a l’ensenyament. L’atenció als malalts es
fa especialment a domicili, però també en clíniques i hospitals.
A
la casa del carrer de l’Hosputal 69, que després va esdevenir convent, encara
s’hi allotgen religioses darderes. Aquests casa representa l’únic convent del
Raval que es manté des de la seva fundació amb el mateix propòsit, encara que
amb modificacions: ara l’Hospital ja no és al davant i les dones ja no estan
desateses en els centres hospitalaris.
El convent de les Darderes en l'actualitat al carrer de l'Hospital. Fotografies Anna M. Moya |
M'ha fet ballar el cap el nom del D. Darder que he confós amb el del científic que va fundar el museu de Banyoles i que també es deia Francesc. El proper dia que passi pel carrer de l'Hospital ja em fixaré en aquest edifici que de fora es veu molt polidet.
ResponEliminaMolt interessant tot el que escrius sobre els convents. La veritat és que llegint aquest blog he après moltes coses que no sabia.
ResponEliminaCarmina Vendrell