diumenge, 27 de gener de 2013

Un tresor a la Rambla: la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari I


Carles III havia ordenat l’expulsió del jesuïtes el 2 d’abril de 1767 a les dotze en punt de la nit. Al cap de poc  un decret del mateix rei manava que s’ocupessin els arxius, papers de tota mena, biblioteca, llibres... dels jesuïtes i les riques biblioteques de la Companyia de Jesús, per disposició reial, passaren a incorporar-se a la Biblioteca Episcopal o del Seminari. La nova  biblioteca va tenir caràcter públic,  tothom hi tenia accés.

A Barcelona la Corona i el Bisbat van permutar l’antic Seminari tridentí del carrer Montalegre pel Col·legi de Betlem de la Rambla,és a dir que el Bisbat rebia el patrimoni dels jesuïtes i la Corona l’antic seminari del carrer de Montalegre que després va ser Casa de Caritat i actualment és el Centre de Cultura Contemporània. L’antic seminari va passar del carrer Montalegre a la Rambla, després al carrer Tallers a la casa Magarola i finalment al carrer de la Diputació 231, que és l’actual emplaçament.

La Biblioteca Pública Episcopal no va ser fundada a l’edifici del carrer Montalegre, no va començar a funcionar fins que no es va ocupar l’espai dels jesuïtes a la Rambla quan Fèlix Amat va rebre de Carles III el nomenament de bibliotecari. Aquesta col·lecció  bibliogràfica, que encara perdura al carrer de la Diputació, és la degana de les biblioteques públiques de Barcelona i va estar, gairebé un segle, a la Rambla dels Estudis, a la banda del Raval, a costat del temple de Betlem on havia estat el convent dels jesuïtes. Del 1776 al 1878 va tenir una funció cultural de primera magnitud, no tan sols perquè va ser l’única biblioteca  pública de la ciutat sinó també perquè s’hi custodiaven, a banda d’importants tresors bibliogràfics, un conjunt de llibres d’autors catalans auctores nostri  que van donar un dels suports més decisius al moviment de la Renaixença. Félix Amat va tenir una gran influència sobre Bonaventura Carles Aribau. 
.
Els llibres que integraven aquesta biblioteca eren els de la Companyia de Jesús i els del Seminari i gràcies al seu catàleg bibliogràfic se'n pot distingir clarament l’origen.  Comparant numèricament  els llibres es pot constatar que més del 75% que integraven la biblioteca el 1776 procedien de la Companyia de Jesús
.
Els jesuïtes tenien molt d’interès a aconseguir una gran quantitat de llibres i, fins i tot, comparant-la amb la famosa biblioteca de Santa Caterina dels dominics, la de Betlem era la més rica de Barcelona a mitjans segle XVIII.

Ja hem vist que el primer bibliotecari va ser Fèlix Amat, càrrec que va ocupar deu anys fins que el 1785 va prendre possessió de la canongia magistral de Tarragona, als cinquanta-tres anys va ser ordenat bisbe, va estar a Madrid, va ser confessor del rei i el 1814 va anar a viure a Sallent, a casa de la seva germana, mare de Fèlix i d’Ignasi Torres Amat. Quan torna a Barcelona viu a casa del seu nebot Fèlix, al carrer Jonqueres.

El seu nebot Ignasi Torres Amat, rector del Prat i catedràtic de filosofia al seminari, va ser nomenat bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal , va escriure diverses obres i va projectar i iniciar el famós Diccionario de escritores catalanes. Va deixar molts llibres i manuscrits inèdits, entre ells ¿Qué autores o documentos catalanes existen que puedan servir de modelo para arreglar la ortografía catalana? (memòria llegida a la sessió acadèmica de les Bones Lletres el 1805); catálogo de los impresores catalanes del siglo XV para evidenciar que son los más antiguos de España señalando los lugares y pueblos en que se hicieron. També Ignasi  va col·laborar en dues grans obres, patrimoni de la família Torres Amat: el diccionari català-castellà-llatí i el diccionari d’escriptors catalans.

La vitalitat de la Biblioteca Pública Episcopal durant l’època de la generació Torres Amat és manifesta. A la mateixa biblioteca hi havia una sala dedicada als autors catalans que és obra dels dos germans Torres Amat.

L’any 1806 Ignasi escrivia al seu germà Fèlix: “amo tanto a mi patria como un jesuita a su Compañía i de aquí que ideara separar en esta biblioteca los escritores catalanes de todos los demás i poner sobre los estantes un gran letrero que diga Auctori nostri para responder con él a los que dicen que en esta ciudad no conocemos sino las letras de cambio”


Companyia Tabacs de Filipines 1880. Ocupa el solar de l'antic convent  dels jesuïtes , després Seminari Episcopal


BIBIOGRAFIA:
JOAN ROSÀS, Seminari sobre els convents del Raval   Barcelona 2001
PERE JORDI FIGUEROLA i JOSEP M. MARTÍ, La Rambla, els seus convents. La seva història. Vol. VI/2 Arxiu Diocesà de Barcelona 1995
Gran Enciclopèdia Catalana  per ampliar  la història de la família de Fèlix Amat i dels seus nebots Fèlix i Ignasi Torres Amat

1 comentari:

  1. Com sempre molt interessant el teu recorregut per la Barcelona antiga. Jo vaig néixer al carrer de la Portaferrisa i aquest és un recorregut per l'escenari de la meva infantesa i joventud. Un recorregut assiduament freqüentat al llarg dels anys ja que, per mi, continuen sent els meus barris.

    ResponElimina