Carles
III havia ordenat l’expulsió del jesuïtes el 2 d’abril de 1767 a les dotze en
punt de la nit. Al cap de poc un decret
del mateix rei manava que s’ocupessin els arxius, papers de tota mena,
biblioteca, llibres... dels jesuïtes i les riques biblioteques de la Companyia
de Jesús, per disposició reial, passaren a incorporar-se a la Biblioteca
Episcopal o del Seminari. La nova biblioteca va tenir caràcter públic, tothom hi tenia accés.
A
Barcelona la Corona i el Bisbat van permutar l’antic Seminari tridentí del
carrer Montalegre pel Col·legi de Betlem de la Rambla,és a dir que el Bisbat
rebia el patrimoni dels jesuïtes i la Corona l’antic seminari del carrer de
Montalegre que després va ser Casa de Caritat i actualment és el Centre de
Cultura Contemporània. L’antic seminari va passar del carrer Montalegre a la
Rambla, després al carrer Tallers a la casa Magarola i finalment al carrer de
la Diputació 231, que és l’actual emplaçament.
La
Biblioteca Pública Episcopal no va ser fundada a l’edifici del carrer
Montalegre, no va començar a funcionar fins que no es va ocupar l’espai dels
jesuïtes a la Rambla quan Fèlix Amat va rebre de Carles III el nomenament de
bibliotecari. Aquesta col·lecció
bibliogràfica, que encara perdura al carrer de la Diputació, és la
degana de les biblioteques públiques de Barcelona i va estar, gairebé un segle,
a la Rambla dels Estudis, a la banda del Raval, a costat del temple de Betlem
on havia estat el convent dels jesuïtes. Del 1776 al 1878 va tenir una funció
cultural de primera magnitud, no tan sols perquè va ser l’única biblioteca pública de la ciutat sinó també perquè s’hi
custodiaven, a banda d’importants tresors bibliogràfics, un conjunt de llibres
d’autors catalans auctores nostri que van donar un dels suports més decisius al
moviment de la Renaixença. Félix Amat va tenir una gran influència sobre Bonaventura Carles Aribau.
.
Els
llibres que integraven aquesta biblioteca eren els de la Companyia de Jesús i
els del Seminari i gràcies al seu catàleg bibliogràfic se'n pot distingir
clarament l’origen. Comparant numèricament els llibres es pot constatar que més del 75% que
integraven la biblioteca el 1776 procedien de la Companyia de Jesús
.
Els
jesuïtes tenien molt d’interès a aconseguir una gran quantitat de llibres i,
fins i tot, comparant-la amb la famosa biblioteca de Santa Caterina dels
dominics, la de Betlem era la més rica de Barcelona a mitjans segle XVIII.
Ja
hem vist que el primer bibliotecari va ser Fèlix Amat, càrrec que va ocupar deu
anys fins que el 1785 va prendre possessió de la canongia magistral de
Tarragona, als cinquanta-tres anys va ser ordenat bisbe, va estar a Madrid, va
ser confessor del rei i el 1814 va anar a viure a Sallent, a casa de la seva
germana, mare de Fèlix i d’Ignasi Torres Amat. Quan torna a Barcelona viu a
casa del seu nebot Fèlix, al carrer Jonqueres.
El
seu nebot Ignasi Torres Amat, rector del Prat i catedràtic de filosofia al
seminari, va ser nomenat bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal , va
escriure diverses obres i va projectar i iniciar el famós Diccionario de escritores catalanes. Va deixar molts llibres i
manuscrits inèdits, entre ells ¿Qué
autores o documentos catalanes existen que puedan servir de modelo para
arreglar la ortografía catalana? (memòria llegida a la sessió acadèmica de
les Bones Lletres el 1805); catálogo de
los impresores catalanes del siglo XV para evidenciar que son los más antiguos de
España señalando los lugares y
pueblos en que se hicieron. També Ignasi
va col·laborar en dues grans obres, patrimoni de la família Torres Amat:
el diccionari català-castellà-llatí i el diccionari d’escriptors catalans.
La
vitalitat de la Biblioteca Pública Episcopal durant l’època de la generació
Torres Amat és manifesta. A la mateixa biblioteca hi havia una sala dedicada
als autors catalans que és obra dels dos germans Torres Amat.
L’any
1806 Ignasi escrivia al seu germà Fèlix: “amo tanto a mi patria como un jesuita
a su Compañía i de aquí que ideara separar en esta biblioteca los escritores
catalanes de todos los demás i poner sobre los estantes un gran letrero que
diga Auctori nostri para responder
con él a los que dicen que en esta ciudad no conocemos sino las letras de
cambio”
 |
| Companyia Tabacs de Filipines 1880. Ocupa el solar de l'antic convent dels jesuïtes , després Seminari Episcopal |
BIBIOGRAFIA:
JOAN
ROSÀS, Seminari sobre els convents del
Raval Barcelona 2001
PERE
JORDI FIGUEROLA i JOSEP M. MARTÍ, La
Rambla, els seus convents. La seva història. Vol. VI/2 Arxiu Diocesà de
Barcelona 1995
Gran
Enciclopèdia Catalana per ampliar la història de la família de Fèlix Amat i dels seus
nebots Fèlix i Ignasi Torres Amat
Com sempre molt interessant el teu recorregut per la Barcelona antiga. Jo vaig néixer al carrer de la Portaferrisa i aquest és un recorregut per l'escenari de la meva infantesa i joventud. Un recorregut assiduament freqüentat al llarg dels anys ja que, per mi, continuen sent els meus barris.
ResponElimina