dimarts, 18 de desembre del 2012

La Casa d'Exercicis de Sant Ignasi



La casa d’Exercicis de Sant Ignasi, després convertida en Casa del Retiro, formava part del conjunt d’edificis de la Companyia de Jesús malgrat la seva situació a l’altra banda del carrer Xuclà. Va ser construïda com a casa d’exercicis o de recés i es va poder fer gràcies a almoines. L’edifici va seguir el mateix estil i formes que el convent i hi destacaven amples corredors amb voltes. El 1752 van obtenir el permís municipal per a unir la casa amb el convent, cosa que es va realitzar mitjançant un pont elevat sobre el carrer Xuclà, a l’alçada del primer pis. La casa d’exercicis i el pont estaven, si fa no fa, on ara hi ha el carrer del Pintor Fortuny.

La  Casa del Retiro al carrer Xuclà, 11

Quan el 1767 Carles III va expulsar els jesuïtes, el bisbat i la corona van acordar cedir la casa a la Congregació de l’Esperança per a instal·lar-hi més dignament la Casa del Retiro que fins llavors ocupava una petita casa del carrer Robadors. Aquesta congregació beneficoreligiosa també havia estat ubicada al convent de les Penedides i tenia com a  finalitat l’acolliment i protecció de les dones que renunciaven a la vida mundana i a la prostitució a canvi d’entrar al convent, encara que sense vots. Era, per tant, hereva de les antigues cases de les Egipcíaques i de la casa de les Penedides, com ja van veure en altres capítols. Les admeses eren conegudes amb el nom d’Hermanas del Retiro però el poble en deia “la Congregació del pecat mortal” També vam veure que al convent de les Penedides hi havia un sant Crist de mida petita que el poble en deia “el sant Crist de les esgarriades”. El convent va haver de  desaparèixer quan es va obrir el carrer de la Unió.

Sala de Juntes de la Casa del retiro
Capella de la Casa del retiro

                                
 En certs moment hi  havia més de vint dones que havien deixat la prostitució però també n’hi havia amb problemes familiars i econòmics i vivien de rentar roba i de fer altres feines, les més pesades i quedaven lliures per a casar-se o prendre hàbit, però només al convent de les Penedides. En altres capítols vam assenyalar com a les Penedides i al convent de les Egipcíaques hi havia també moltes dones que havien canviat de vida.

L’Esperança es mantenia del Montepio, que era també una institució benèfica. A final del segle XIX la institució va entrar en decadència i la solució la va donar Francesc Moragas i Barret, fundador i primer director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvi i el 1923 la institució es va fusionar amb la Caixa de Pensions. S’havia aconseguit que les obres socials nascudes en el si de la Congregació tinguessin continuïtat.

Recordem que l’incendi dels grans magatzem El Siglo, el 1932, emplaçats en part del que havia estat l’antic Col·legi de Cordelles, va propiciar que les autoritats decidissin, definitivament,  que el Carrer  del Pintor Fortuny sortís  a la Rambla però la Casa del Retiro n’era el darrer obstacle i al cap de tres anys la casa va ser expropiada i enderrocada. Llavors van traslladar la façana al carrer de la Palma de Sant Just on actualment encara es pot veure i el carrer del Pintor Fortuny, finalment, va arribar a la Rambla.



Detall de la façana de la Casa del Retiro al  carrer de la Palma de Sant Just 

diumenge, 9 de desembre del 2012

El Col·legi de Nobles de Cordelles II



Malgrat el decret de Felip V de concentrar tots els estudis universitaris a Cervera el col·legi de Cordelles va intentar suplir la Universitat dissolta,  va continuar ensenyant filosofia i la seva influència es va fer notar a Cervera, on molts dels seus professors havien estudiat amb els jesuïtes a Cordelles. No gaire temps després es creava a Cordelles una càtedra de matemàtiques i se’n va fer càrrec un jesuïta eminent, Tomàs Cerdà, un dels grans matemàtics i filòsofs del seu temps. El 1764 un grup d’il·lustres alumnes seus van crear pel seu compte una institució científica que, amb el temps, seria la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona .

Expulsats el jesuïtes,  el 1767 per Carles III, la direcció va passar per diverses etapes i els conflictes amb qui ostentaven encara els drets de patronat motivaren que la direcció passés a mans de seglars. Però això no va evitar que el centre iniciés la decadència. La situació es va agreujar més quan es va instal·lar al veí edifici de Betlem, foragitats els jesuïtes, el Seminari Tridentí on passaren les classes que fins llavors es donaven a Cordelles i una part de l’edifici, la més propera al seminari, es va fer servir com a caserna d’artilleria. Amb motiu de la Guerra del Francès, l’edifici va ser venut i enderrocat i el portal barroc amb l’escut de la família Cordelles es va perdre del tot.

Actualment, en aquest indret hi ha un edifici del 1883 de Josep Oriol Mestres i d’Isidre Reventós que Josep Domènech i Estapà va reformar, el 1887,  definitivament i hi va instal·lar dues escultures de Manuel Fuxà. Aquest edifici alberga la seu d’aquella Acadèmia de Ciències i Arts, fundada pels alumnes de l’eminent matemàtic i filòsof Tomàs  Cerdà el 1764 i la planta baixa està ocupada, des del 1922, pel teatre, anteriorment cinema, Poliorama.
Reial Acadèmia de Ciències i Arts


Detall del rellotge de la Reial Acadèmia, foto Anna M. Moya
















Bústia de la Reial Acadèmia foto Anna M. Moya


Escala d'accés a la Reial Acadèmia foto Anna M. Moya

Vitrina d'anuncis de la Reial Acadèmia foto Anna M. Moya

A la part del solar que tocava al convent dels jesuïtes es va aixecar un altre edifici on, des del 1881,  s’hi ubicaren els grans magatzems El Siglo, que el dia de Nadal de 1932 van quedar totalment destruïts per un incendi. Aquest incendi va afavorir que, el 1935, el carrer del Pintor Fortuny tingues sortida a la Rambla, després d’expropiar  i enderrocar la Casa del Retiro al carrer Xuclà.


Entrada principal Grans magatzems El Siglo

El Siglo durant l'incendi al costat la Reial Acadèmia 

Així com els carrers Doctor Dou, Notariat, i el del Pintor Fortuny, entre el convent dels Àngels i el carrer de Xuclà, van obrir-se  en els  terrenys que havia ocupat l’enderrocat convent del Carme, l’últim tros del carrer pintor Fortuny, entre Xuclà i la Rambla,  va obrir-se en el solar que van deixar els magatzems després de l’incendi.

Dibuix de Febrés de l'obertura del carrer Pintor Fortuny al fons la Rambla


BIBLIOGRAFIA:

CATÀLEG MONUMENTAL DE L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA, La Rambla i els seus convents, Barcelona 1995

JOAN AMADES, Històries i llegendes de Barcelona, Passejada pels carrers de la ciutat vella, Barcelona 1984

JOAN PERUGA, Últim estiu a Ordino, novel·la, Editorial Columna, 2005
                   





dissabte, 1 de desembre del 2012

El Col·legi de Nobles de Cordelles




Plànol de la Rambla dels Estudis
A les acaballes del segle XVI,  membres de la noble família barcelonina de Cordelles el van fundar.  Al començament el col·legi només va acollir joves,  de més de dotze anys,  de la mateixa família, o sigui que la intenció era de crear el seu propi col·legi.

La família Cordelles va comprar unes hortes que hi havia just al costat del convent dels jesuïtes a la Rambla, que arribaven fins el carrer del Bonssuccés,   i allí van edificar el seu col·legi. La façana de l’edifici era senzilla i austera. El més destacat era el portal d’entrada, al damunt del qual hi havia una escultura eqüestre de Sant Jaume en record  del fundador del col·legi, Jaume de Cordelles.

La utopia dels estatuts, redactats per membres de la mateixa família, portaren el col·legi a la pràctica desaparició i, veient les dificultats amb què es trobaven, Alexandre de Cordelles i Oms n’oferí la direcció als jesuïtes, que no l’acceptaren fins el 1635 i van haver d’esperar, sembla,  fins  el final de la Guerra dels Segadors  per a prendre’n possessió. Llavors una comunitat de jesuïtes, parcialment independent de la de Betlem, se’n va fer càrrec. Des de llavors va créixer tant que es va haver d’ampliar amb tres noves aules.

Uns disset professors jesuïtes ocuparen les càtedres de gramàtica, retòrica, filosofia moral, història, geografia i llengua francesa. Professors seglars ensenyaven dansa, música i esgrima. Totes les disciplines s’hi ensenyaven en el grau més avançat. A la Biblioteca de Catalunya es conserva un gravat de l'any 1757 on, en vuit vinyetes,  es representen les diferents matèries que s’hi impartien. En una d’aquestes vinyetes denominada Musica et Saltatoria  (música i dansa) es pot veure un grup de nobles contemplant dos alumnes ballant, mentre altres tres toquen els seus instruments de violí, guitarra i flauta. Cosa que fa pensar que l’ensenyament de la música hi era important.

Gravat del 1757 

El seu prestigi el va convertir en el centre d’estudis predilecte de la classe alta catalana i per aquest motiu es coneixia com  Col·legi o Seminari de Nobles de Cordelles. Llavors, sense restriccions familiars i només lligat a l’estament noble, ja s’hi donaven classes a alumnes externs. Va ser una institució important en la vida de Barcelona i va adquirir gran prestigi en la formació dels fills de les classes privilegiades de tot Catalunya com Antonio Amat i de Junyent, pare del Baró de Maldà i el mateix baró de Maldà, el qual en el seu Calaix se Sastre, dóna interessants explicacions sobre la guitarra i els seus intèrprets.  Gràcies precisament al diari privat del baró coneixem una sèrie de nobles que tocaven la guitarra, gairebé tots de la generació del més universal guitarrista català:  Ferran Sor. També va ser alumne del col·legi Manuel Amat i de Junyent, oncle del baró de Maldà i germà del pare el qual va ser virrei del Perú. A Barcelona es va fer construir el Palau de la Virreina a la Rambla, a la vila de  Gràcia, a l’actual  plaça de la Virreina, hi  tenia una gran propietat per a passar els estius. Josep M. De Sagarra, a les seves memòries, parla d’avantpassats seus que també en van ser alumnes. El col·legi es va fer molt famós i va ser considerat com un dels primers en el seu gènere; es va avançar en dos-cents anys al de nobles de Madrid.

Hi havia una gran  rivalitat amb el proper Estudi General  o Universitat,  que estava adossat a l’antiga muralla, prop d’una de les torres de Canaletes, entre les portes de Santa Anna i de Sant Sever o dels Tallers i la seva façana principal, molt senzilla, estava situada  d’esquena al que ara és la plaça de Catalunya, aquesta rivalitat, doncs, va ser cada cop més gran. Hi havia diversos motius de discòrdia però sembla que el més notable és que els alumnes de l’Estudi General o Universitat eren austriacistes i el col·legi de Cordelles, regentat pels jesuïtes, era partidari de Felip V. En algun cas els conflictes van portar a la clausura dels dos centres,  fins a l’acabament del curs acadèmic,  per apaivagar els ànims dels estudiants.

Felip V va suprimir la Universitat barcelonina i va convertir l’edifici en caserna. El 1843 va ser enderrocat per tal d’obrir a les muralles la Porta d’Isabel II.

Torres de Canaletes i entrada a la caserna militar
Edifici dels Estudis Generals convertit en caserna
L'Estudi General durant la revolta contra el general Espartero