dissabte, 1 de desembre de 2012

El Col·legi de Nobles de Cordelles




Plànol de la Rambla dels Estudis
A les acaballes del segle XVI,  membres de la noble família barcelonina de Cordelles el van fundar.  Al començament el col·legi només va acollir joves,  de més de dotze anys,  de la mateixa família, o sigui que la intenció era de crear el seu propi col·legi.

La família Cordelles va comprar unes hortes que hi havia just al costat del convent dels jesuïtes a la Rambla, que arribaven fins el carrer del Bonssuccés,   i allí van edificar el seu col·legi. La façana de l’edifici era senzilla i austera. El més destacat era el portal d’entrada, al damunt del qual hi havia una escultura eqüestre de Sant Jaume en record  del fundador del col·legi, Jaume de Cordelles.

La utopia dels estatuts, redactats per membres de la mateixa família, portaren el col·legi a la pràctica desaparició i, veient les dificultats amb què es trobaven, Alexandre de Cordelles i Oms n’oferí la direcció als jesuïtes, que no l’acceptaren fins el 1635 i van haver d’esperar, sembla,  fins  el final de la Guerra dels Segadors  per a prendre’n possessió. Llavors una comunitat de jesuïtes, parcialment independent de la de Betlem, se’n va fer càrrec. Des de llavors va créixer tant que es va haver d’ampliar amb tres noves aules.

Uns disset professors jesuïtes ocuparen les càtedres de gramàtica, retòrica, filosofia moral, història, geografia i llengua francesa. Professors seglars ensenyaven dansa, música i esgrima. Totes les disciplines s’hi ensenyaven en el grau més avançat. A la Biblioteca de Catalunya es conserva un gravat de l'any 1757 on, en vuit vinyetes,  es representen les diferents matèries que s’hi impartien. En una d’aquestes vinyetes denominada Musica et Saltatoria  (música i dansa) es pot veure un grup de nobles contemplant dos alumnes ballant, mentre altres tres toquen els seus instruments de violí, guitarra i flauta. Cosa que fa pensar que l’ensenyament de la música hi era important.

Gravat del 1757 

El seu prestigi el va convertir en el centre d’estudis predilecte de la classe alta catalana i per aquest motiu es coneixia com  Col·legi o Seminari de Nobles de Cordelles. Llavors, sense restriccions familiars i només lligat a l’estament noble, ja s’hi donaven classes a alumnes externs. Va ser una institució important en la vida de Barcelona i va adquirir gran prestigi en la formació dels fills de les classes privilegiades de tot Catalunya com Antonio Amat i de Junyent, pare del Baró de Maldà i el mateix baró de Maldà, el qual en el seu Calaix se Sastre, dóna interessants explicacions sobre la guitarra i els seus intèrprets.  Gràcies precisament al diari privat del baró coneixem una sèrie de nobles que tocaven la guitarra, gairebé tots de la generació del més universal guitarrista català:  Ferran Sor. També va ser alumne del col·legi Manuel Amat i de Junyent, oncle del baró de Maldà i germà del pare el qual va ser virrei del Perú. A Barcelona es va fer construir el Palau de la Virreina a la Rambla, a la vila de  Gràcia, a l’actual  plaça de la Virreina, hi  tenia una gran propietat per a passar els estius. Josep M. De Sagarra, a les seves memòries, parla d’avantpassats seus que també en van ser alumnes. El col·legi es va fer molt famós i va ser considerat com un dels primers en el seu gènere; es va avançar en dos-cents anys al de nobles de Madrid.

Hi havia una gran  rivalitat amb el proper Estudi General  o Universitat,  que estava adossat a l’antiga muralla, prop d’una de les torres de Canaletes, entre les portes de Santa Anna i de Sant Sever o dels Tallers i la seva façana principal, molt senzilla, estava situada  d’esquena al que ara és la plaça de Catalunya, aquesta rivalitat, doncs, va ser cada cop més gran. Hi havia diversos motius de discòrdia però sembla que el més notable és que els alumnes de l’Estudi General o Universitat eren austriacistes i el col·legi de Cordelles, regentat pels jesuïtes, era partidari de Felip V. En algun cas els conflictes van portar a la clausura dels dos centres,  fins a l’acabament del curs acadèmic,  per apaivagar els ànims dels estudiants.

Felip V va suprimir la Universitat barcelonina i va convertir l’edifici en caserna. El 1843 va ser enderrocat per tal d’obrir a les muralles la Porta d’Isabel II.

Torres de Canaletes i entrada a la caserna militar
Edifici dels Estudis Generals convertit en caserna
L'Estudi General durant la revolta contra el general Espartero





1 comentari:

  1. Seria ben curiòs passejar per aquella Barcelona. No reconeixeríem quasi res.

    ResponElimina